■ aspiració

Partició sil·làbica: as_pi_ra_ci_ó
Homòfon: espiració
Etimologia: del ll. aspiratio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
    1. Acció d’aspirar;
    2. l’efecte. Té aspiracions elevades.
  2. cirurgia Evacuació mitjançant l’aspirador de secrecions normals o patològiques, especialment de l’arbre bronquial.
  3. fonètica, fonologia Característica fonamental d’alguns fonemes, que consisteix en un buf localitzat al vel del paladar, l’úvula, la faringe o la laringe.
  4. hidràulica Acció d’aspirar un líquid, cap a l’interior de la cambra d’una bomba, per l’efecte de succió que provoca el gir d’un rodet o el desplaçament mecànic de pistons, engranatges, pales, etc.
  5. motors
    1. En els motors tèrmics alternatius, acció d’aspirar l’aire (motor dièsel) o la mescla combustible (motor d’explosió), cap a l’interior del cilindre, per l’efecte de succió que provoquen les embolades dels pistons.
    2. En els motors tèrmics rotatius (turbines), acció d’aspirar l’aire, cap a l’interior de la cambra del compressor, per l’efecte de succió que provoca la girada del rotor.
    3. Conjunt de tubs, conductes, col·lectors, etc., que canalitzen l’aire o la mescla combustible cap a l’interior dels cilindres d’un motor o la cambra de compressió d’una turbina.
    4. Admissió 3.
  6. patologia Penetració en l’arbre bronquial i en els pulmons de cossos estranys aspirats de l’exterior o de l’interior de l’organisme.