■ assaïnar

Partició sil·làbica: as_sa_ï_nar
Etimologia: modificació de aïnar potser per influx de l’ús pronominal: el cavall s’aïna, d’on saïnar, assaïnar (cf. aïnar, eguinar, renillar) 1a font: s. XIX
verb intransitiu Aïnar.