■ assentament

Etimologia: de assentar 1a font: 1507
    masculí
    1. Acció d’assentar;
    2. l’efecte.
    1. Part d’una cosa sobre la qual se n’assenta una altra. L’assentament d’una vàlvula.
    2. Part d’una cosa sobre la qual aquesta s’assenta.
  3. comptabilitat Anotació feta en un llibre comptable referent a una operació mercantil determinada per tal de poder seguir les fluctuacions de la situació inicial.
  4. construcció Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, els pilars o les parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
  5. dret Anotació que hom fa en els llibres de registre.
  6. geografia humana
    1. Acció d’assentar-se.
    2. Lloc on s’ha assentat una població. La construcció de nous assentaments jueus a Cisjordània.
  7. marina, marítim Diferència entre el calat de popa i el de proa.
  8. tàctica Lloc que ocupen en el desplegament, ofensiu o defensiu, cadascuna de les armes pesants d’una unitat o un conjunt.
  9. tecnologia Primer període de funcionament d’una màquina, durant el qual els seus mecanismes treballen amb ajust de serratge, que s’estén fins que per la fricció arriben a l’ajust òptim.