■ assimilar

Etimologia: del ll. td. assimilare, íd. 1a font: 1888, DLab.
    verb
    1. transitiu Fer semblant (alguna cosa) a una altra. Assimilar els nostres gusts als seus.
    2. pronominal Ésser o esdevenir semblants dues o més coses. Tots dos mètodes s’assimilen tant que sovint s’acaben confonent.
    3. pronominal lingüística Esdevenir un so semblant o idèntic a un altre.
  2. transitiu Considerar com a semblant. Són dos casos que hom no pot assimilar.
  3. transitiu i pronominal
    1. fisiologia Transformar (una cosa) en substància pròpia.
    2. figuradament Fer-se seves (les idees d’altri).