Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 2 resultats

astruc¹

<title type="display">astruc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. astruc²

masculí botànica Matapoll.

Vegeu també:
astruc²

astruc¹

masculí botànica Matapoll Vegeu també astruc 2

■ astruc²

| astruga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">astruc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de astre (v. feixuc) 1a font: s. XIV, Jaume I

adjectiu Sortós, afortunat, benastruc.

Vegeu també:
astruc¹

■ astruc²

| astruga

adjectiu Sortós, afortunat, benastruc Vegeu també astruc 1