■ aterrar

Compareu: aterrir
Etimologia: de terra 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Fer caure en terra, abatre. Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol.
    2. figuradament La nova tributació aterrà els petits industrials.
  2. intransitiu
    1. Prendre terra un ocell.
    2. Prendre terra una aeronau. Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar.
    3. astronàutica Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
  3. intransitiu marina, marítim
    1. Recalar.
    2. Terrejar.
    3. Prendre terra una embarcació.