■ atracar

Etimologia: d’origen incert, potser de l’it. straccare ‘clavar a la sorra’, ll. vg. *tragicare, der. de trahĕre ‘estirar’, o potser d’un àr. *taráqqa (vg. *’atráqqà) ‘aproximar-se a la costa’
    verb
  1. marina, marítim
    1. transitiu Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
    2. intransitiu Arribar en terra una embarcació.
  2. transitiu Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. La van atracar a plena llum del dia.
  3. pronominal Afartar-se, ataconar-se.