■ atracció

Partició sil·làbica: a_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. attractio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’atreure;
    2. l’efecte.
  2. Atractiu.
  3. espectacles En circ i en varietats, cadascuna de les diverses parts de l’espectacle consistent en balls, jocs malabars, jocs de màgia, acrobàcia, música, pantomima, domesticació d’animals, etc.
  4. física Propietat intrínseca i universal de la matèria manifestada per les forces d’interacció que exerceixen les masses entre elles.
  5. lingüística En un enunciat, fenomen pel qual un mot té tendència a ésser assimilat morfològicament a un altre, quan tots dos tenen una relació sintàctica.
  6. atracció de fira espectacles Giny o joc que serveix de diversió.