Es mostren 3 resultats

■ avar | avara

avar

Etimologia: del ll. avarus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
    1. adjectiu Que té avarícia; avariciós.
    2. masculí i femení El tema literari de l’avar.
  2. adjectiu Que estalvia, que no prodiga. Ésser avar de donar gràcies.

■ avar | avara

adjectiu Que té avarícia avariciós masculí i femení El tema literari de l’avar adjectiu Que estalvia, que no prodiga Ésser avar de donar gràcies
Informació complementària
Traducció

àvar1 | àvara

àvar

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als àvars.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central d’origen turc o mongòlic que dominà les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI.


    3. Vegeu també:
    àvar2

àvar1 | àvara

adjectiu Relatiu o pertanyent als àvars masculí i femení història Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central d’origen turc o mongòlic que dominà les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Vegeu també àvar 2

■ àvar2 | àvara

àvar

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als àvars o a llur llengua.
  2. masculí i femení Individu d’un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l’Azerbaidjan.
  3. masculí lingüística Llengua del subgrup daguestànic del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.


    4. Vegeu també:
    àvar1

■ àvar2 | àvara

adjectiu Relatiu o pertanyent als àvars o a llur llengua masculí i femení Individu d’un poble del Caucas que habita majoritàriament al Daguestan i al nord-oest de l’Azerbaidjan masculí lingüística Llengua del subgrup daguestànic del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars Vegeu també àvar 1