■ balanç

Etimologia: de balançar 1a font: 1371
    masculí
    1. Moviment d’oscil·lació. El balanç d’un vehicle.
    2. aeronàutica Moviment d’oscil·lació d’una aeronau entorn del seu eix longitudinal.
    3. marina, marítim Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a l’una banda, ara a l’altra.
    4. prendre balanç Separar-se de la posició d’equilibri.
  2. economia i dret
    1. Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
    2. Estat extractat o derivat d’anotacions comptables a través del qual hom vol fer constar, comprovar o demostrar l’exactitud de les esmentades anotacions o d’un resultat de la gestió de l’empresa.
  3. Comparació de fets favorables i desfavorables. El balanç de la situació política no és gaire positiu.
  4. electroacústica Dispositiu que permet de regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.
  5. física Comparació entre els estats inicial i final d’un sistema físic, atenent especialment als canvis d’alguna magnitud física.