balbotejar

Accessory
Etimologia: de balb 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. intransitiu Parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant, especialment l’infant quan aprèn a parlar. Encara no es pot dir que parli: només balboteja.
  2. transitiu Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatres frases en francès.