Accessory
Etimologia: forma desenvolupada de l’ant. balbuçar 1a font: s. XIV, Metge
Body
-
verb
- intransitiu Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir, etc. Aclaparat per la responsabilitat, va començar la declaració balbucejant.
- transitiu Proferir (els mots) balbucejant. Balbucejar una excusa.