■ balcó

Etimologia: de l’it balcone, augmentatiu de l’it. ant. balco ‘eixida d’un graner damunt un cadafal’, i aquest, del longobard balko ‘biga’ 1a font: 1612
    masculí arquitectura
  1. Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per a il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
  2. Conjunt de llosana i barana que generalment hi ha davant els balcons.
  3. Conjunt de marcs i batents de fusta que tanquen l’obertura del balcó.