■ ballesta

Etimologia: del ll. ballĭsta, i aquest, del gr. ballízō der. de bállō ‘llançar, disparar’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. història Arma ofensiva per a llançar projectils, sobretot sagetes, formada per un arc amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta.
  2. Reixa, formada per dues sèries de llistons paral·lels, articulats, que hom allarga i escurça a voluntat i que serveix per a abastar objectes d’una finestra o un lloc alt.
  3. astronomia Instrument usat antigament per a mesurar l’altura dels astres, consistent en dues o més barres perpendiculars mòbils.
  4. cinegètica Parany per a agafar ocells i quadrúpedes petits, consistent en dues semicircumferències de filferro unides per un eix diametral voltat per una molla.
  5. gimnàstica Bàscula.
  6. ictiologia Nom donat als peixos de l’ordre dels tetraodontiformes, de la família dels balístids (Balistes sp), de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva.
  7. marina, marítim Cap gruixut situat a l’antena i a l’alçada del puny de mura per a evitar el brandar.
  8. tecnologia
    1. Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d’acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes, mantingudes alineades amb abraçadores.
    2. Peça del torn primitiu que consistia en un arc de fusta flexible que es vinclava en ésser tesada la corda que unia els extrems per l’acció d’una altra corda vertical.
  9. indústria tèxtil En alguns telers a mà i en els mecànics que tenen els excèntrics a l’interior, cordill que lliga cada lliç amb la calca corresponent.
  10. transports Arc de ferro que va d’un braç del carro a l’altre per tal d’evitar que, en transportar molta càrrega, aquesta fregui el cos de l’animal.