■ batalla

Etimologia: del ll. td. battualia ‘esgrima’ (v. batre) 1a font: s. XI
    femení
    1. tàctica Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre. El camp de batalla.
    2. figuradament La batalla parlamentària durà tres dies. Els sindicats presentaren batalla al govern. La batalla del blat originà un trasbals en l’economia del país.
    3. batalla arrengada locució adverbial En ordre de batalla.
    4. batalla a ultrança història En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
    5. batalla campal Batalla entre dos exèrcits dirimida en un terreny apte a maniobrar la totalitat de les tropes bel·ligerants.
    6. batalla judicial Combat entre dos adversaris com a mitjà legal de prova. Era anomenada també batalla a usatge de Barcelona.
    7. batalla naval tàctica Combat entre dues esquadres enemigues.
    8. cavall de batalla Cavall aguerrit.
    9. cavall de batalla figuradament Allò sobre què un insisteix.
    10. de batalla locució adverbial Dit dels objectes d’ús quotidià que poden ésser tractats sense gaires miraments.
  2. antigament Cadascuna de les parts en què era dividit un exèrcit.