Es mostren 2 resultats

■ ben


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ben</title>

Homòfon: vent
Etimologia: del ll. bĕnĕ, íd., que en construccions sintàctiques davant d’un altre element gramatical conservà la -n-, tractada com a medial (v. bé1)
adverbi Forma de l’adverbi bé emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals.

■ ben

adverbi Forma de l’adverbi bé emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ben-

ben-

Prefix, del llatí bĕnĕ , que significa ‘bé’ Ex benparlat, benvingut, benviure