■ benedicció

Partició sil·làbica: be_ne_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. benedictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció o paraules amb què hom beneeix.
    2. litúrgia Acte o fórmula ritual que té com a finalitat o bé consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals. Benedicció amb el Santíssim. Benedicció apostòlica. Benedicció de la cendra, de les palmes.
    1. religió Benefici diví.
    2. per extensió Motiu de joia, de benestar, de prosperitat. Aquesta pluja ha estat una benedicció.