■ biaix

Partició sil·làbica: bi_aix
Etimologia: d’origen incert, potser de l’oc. biais, íd., der. de biaissar ‘apartar-se, obliquar’, provinent del ll. anxiari ‘turmentar-se’ amb el prefix pejoratiu bi(s)- 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.
    2. al biaix (o de biaix) locució adverbial En disposició obliqua. Unes faldilles tallades al biaix. Una banda que va de biaix.
  2. Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al volt del coll d’un vestit.
  3. estadística i informàtica
    1. Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.
    2. Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
    3. biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fora esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.
  4. Tendència o distorsió subjectiva o error sistemàtic en la manera d’interpretar la realitat que fa que es doni preferència a una persona, cosa o resultat en lloc del que resultaria d’un criteri objectiu o vertader. El comentarista no era objectiu, mostrava un biaix en favor d’un dels equips. Els biaixos en intel·ligència artificial.
  5. haver-hi molt de biaix (entre dues coses) figuradament Haver-hi molta diferència.
  6. treure els biaixos figuradament Cercar economies; estalviar.