■ bifurcar

Etimologia: mot format sobre el ll. bifurcatus ‘bifurcat’ 1a font: 1868, DLCo.
    verb
  1. intransitiu informàtica Seleccionar, en l’execució d’un programa, la seqüència d’instruccions que hom ha d’executar a continuació.
  2. pronominal Dividir-se en dues branques. Bifurcar-se el tronc d’un arbre. Bifurcar-se una carretera, la via d’un tren.