Es mostren 3 resultats

bis1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bis</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: vis
Etimologia: del ll. bis ‘dues vegades’
Body
  1. adverbi Una altra vegada, indicant que una cosa és repetida. El número 4 bis.
    1. interjecció En un concert, en una representació teatral, etc., exclamació demanant la repetició d’una peça, d’un fragment, etc.
    2. masculí Aquesta repetició. Aplaudiren fins a aconseguir el bis. Fer un bis.



  2. Vegeu també:
    bis2

bis1

bis2

bis2

bis-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bis-</title>

Body
  1. Prefix, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’. Ex.: bisanual.
  2. química
    1. Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complex i que ha d’ésser emprat en comptes del prefix di- quan aquest pot induir a error.
    2. Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-. Ex.: colorant bisazoic.

bis-