■ bitlla

Etimologia: d’origen incert, però preromà, possiblement cèlt. o d’una altra procedència indoeuropea; en cat. ant. apareix també en les formes bila (s. XIII) i birla (1402) 1a font: s. XIII
    femení
  1. esports
    1. Peça de fusta o d’altres materials, tornejada, més ampla de baix que de dalt perquè es tingui dreta a terra.
    2. joc de bitlles Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (un bastó o una bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, disposats verticalment a terra.
  2. indústria tèxtil
    1. Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit.
    2. Trama que hom posa a la llançadora, o ànima on va enrotllada.
    3. màquina de bitlles Màquina emprada en la preparació del tissatge per a enrotllar el fil de trama en les bitlles.
  3. adoberia Cadascun dels barrots de punta arrodonida, d’un pam o dos de llargada, que van fixats a l’interior del bombo amb l’objecte d’enganxar les pells en rodar aquest i sotmetre-les a un efecte de caiguda.