■ bla | blana

Etimologia: del ll. blandus, -a, -um ‘tendre, falaguer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Tou, que cedeix fàcilment a la pressió.
    2. figuradament Que cedeix fàcilment, condescendent, dòcil.
    3. bla de boca (o de llengua) Dit del cavall molt sensible al fre.
    4. bla de boca (o de llengua) bocamoll 2.
    1. Suau al tacte.
    2. figuradament Suau, dolç, benigne.