■ blanqueig

Partició sil·làbica: blan_queig
Etimologia: de blanquejar
    masculí
  1. agricultura Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc.) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc.) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
  2. alimentació, indústries alimentàries Tractament amb aigua calenta o vapor a pressió al qual hom sotmet els aliments, generalment productes vegetals, abans de la deshidratació, la congelació o l’envasament, per tal d’evitar-ne l’enfosquiment.
  3. enologia Forma de protecció dels envasos viners contra la floridura, que consisteix a recobrir-los interiorment amb una capa espessa de lletada de calç.
  4. numismàtica Operació d’emblanquir la moneda de billó, un cop fabricada, per a donar-li millor aparença.
  5. indústria tèxtil i adoberia Establiment industrial o secció d’una fàbrica on té lloc l’operació de blanquejar.
  6. indústria tèxtil i química industrial Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, els filats o els teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els acoloreixen.
  7. Acció de blanquejar 4.
  8. pólvores de blanqueig química industrial Clorur de calç.