blasmar

Accessory
Etimologia: de blastomar 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. Desaprovar, censurar (algú) pel fet d’haver obrat malament (en oposició a lloar). Blasmar els avantpassats.
  2. per extensió Desaprovar, censurar (quelcom). Blasmar una actitud.