■ blindatge

Etimologia: de blindar 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Operació de blindar.
  2. armament i marina de guerra Capa de material especialment resistent, com acer, formigó, etc., amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
  3. electrotècnia Coberta metàl·lica emprada per a evitar que en els enrotllaments d’una màquina elèctrica el camp exterior pugui induir corrents paràsits; acostumen a ésser embolcalls fets amb un bon gruix de material de poca resistència elèctrica (coure o alumini).
  4. tecnologia Revestiment que embolcalla totalment o parcialment una màquina, un aparell, un vehicle, un recinte o una cosa tot impedint que determinades substàncies (pols, gasos tòxics, líquids corrosius) o certs efectes físics (penetració, xoc, calor, radiacions, camps elèctrics, etc.) puguin traspassar-lo i afectar de manera indesitjada l’exterior o l’interior, segons els casos.