Es mostren 2 resultats

■ boc1

■ boc1

masculí Got de cervesa d’un mig litre Et convido a beure un boc Vegeu també boc 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ boc2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">boc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen preromà, possiblement d’una base cèlt. *bucco-, com en altres llengües romàniques i germàniques 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. zoologia Cabra mascle; cabró.
  2. adoberia Pell de boc.
  3. boc de Biterna folklore Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans segons una creença medieval.
  4. boc expiatori (o boc emissari)
    1. judaisme Boc que era enviat al desert després d’haver estat carregat amb les iniquitats del poble.
    2. figuradament Víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres.



    5. Vegeu també:
    boc1

■ boc2

masculí zoologia Cabra mascle cabró adoberia Pell de boc boc de Biterna folklore Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans segons una creença medieval boc expiatori o boc emissari judaisme Boc que era enviat al desert després d’haver estat carregat amb les iniquitats del poble figuradament Víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres Vegeu també boc 1
Informació complementària
Traducció