■ bonificar

Etimologia: del ll. bonificare, íd. (v. bo2) 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer millor, especialment fer més productiu. Bonificar els camps amb adob.
    2. pronominal El comerç es bonificarà amb noves inversions.
  2. transitiu Abonar, assentar una quantitat en un compte. Bonificar els cupons.