bramar

Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb intransitiu
    1. Fer brams l’ase.
    2. per extensió Fer crits altres animals.
  1. Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.
  2. Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.
  3. Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.