■ bretó | bretona

Etimologia: del ll. Britto, -onis, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De Bretanya (país de l’O d’Europa), dels bretons (poble) o del bretó (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
  3. masculí lingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.