■ brillant

Etimologia: de brillar1 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que brilla. Brillant com un estel. Metall brillant. Uns ulls brillants.
    2. figuradament Excel·lent, admirable en el seu gènere. Fer una carrera brillant. Un orador brillant.
    3. pintura Dit d’una composició per a expressar la vivesa de la gamma cromàtica, assolida per contrast de tons o de color.
    4. pintura Dit de la superfície llisa i uniforme que reflecteix la llum incident.
  2. masculí joieria Diamant tallat en facetes de sobre i de sota.
  3. masculí indústria tèxtil Defecte en els teixits de seda, o similars, a causa d’alguns fils massa tensos que brillen més que els altres.