■ bucòlic | bucòlica

Etimologia: del ll. bucolĭcus, -a, -um ‘pastoral’, i aquest, del gr. boukolikós, íd., der. de boukólos ‘pastor de vaques’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la vida i l’ocupació dels pastors.
    2. per extensió Idíl·lic.
  2. femení plural Poesies bucòliques. Les bucòliques de Teòcrit.
  3. gènere bucòlic literatura Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
  4. poeta bucòlic Autor de poesies bucòliques.
  5. vers bucòlic poètica Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.