■ buirac

Partició sil·làbica: bui_rac
Etimologia: d’origen incert, potser bascopirinenc, encreuament del cat. bot1 amb el bearnès oire ‘odre’ (del ll. ŭter, -tris), amb desinència pl. basca -ac, tingut per un singular 1a font: 1499
    masculí
    1. Caixa o beina per a portar-hi les fletxes, carcaix.
    2. Bossa rígida on el qui porta una creu alçada, una bandera, etc., la recolza ficant-hi l’extrem inferior.
  2. Coixinet de les agulles.