Es mostren 5 resultats

-coc

-coc

Forma sufixada del mot grec kókkos, -oũ, que significa ‘gra, llavor’. Ex.: estreptococ.

-coc

Forma sufixada del mot grec kókkos, -oũ , que significa ‘gra, llavor’ Ex estreptococ

■ coc1

coc

Pronúncia: kɔ́k
Etimologia: del ll. cŏquus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
masculí Cuiner.


Vegeu també:
coc2
coc3
coc4

■ coc1

masculí Cuiner Vegeu també coc 2 coc 3 coc 4
Traducció

■ coc2

coc

Pronúncia: kɔ́k
Etimologia: de l’angl. coke, íd., mot dialectal del nord d’Anglaterra, originàriament amb el sentit de ‘centre, cor’, essent el carbó de coc el ‘cor’, el que resta de l’hulla cremada
masculí química industrial Carbó de coc.


Vegeu també:
coc1
coc3
coc4

■ coc2

masculí química industrial Carbó de coc Vegeu també coc 1 coc 3 coc 4
Traducció

■ coc3

coc

Pronúncia: kɔ́k
Etimologia: del gr. kókkos ‘gra; llavor’
    masculí
  1. microbiologia Bacteri de forma aproximadament esfèrica.
  2. botànica Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat.


    3. Vegeu també:
    coc1
    coc2
    coc4

■ coc3

masculí microbiologia Bacteri de forma aproximadament esfèrica botànica Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat Vegeu també coc 1 coc 2 coc 4
Traducció

■ coc4

coc

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cóc]

Pronúncia: kók
Etimologia: de coca1 1a font: s. XIX
    masculí gastronomia
  1. Nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat.
  2. A Mallorca, mena de bescuit.
  3. A Menorca, llonguet.


    4. Vegeu també:
    coc1
    coc2
    coc3

■ coc4

masculí gastronomia Nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat A Mallorca, mena de bescuit A Menorca, llonguet Vegeu també coc 1 coc 2 coc 3
Traducció