■ caça

Homòfon: cassa
Etimologia: de caçar 1a font: s. XIII, Vides
  1. femení etnografia i cinegètica
    1. Acció de caçar.
    2. anar a caça (o a la caça) (d’alguna cosa) figuradament Cercar-la, sol·licitar-la, posar tots els mitjans per a aconseguir-la.
    3. caça a l’abeurada Acció de caçar ocells agafant-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats.
    4. caça a la joca Acció de caçar els ocells mentre dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades.
    5. caça a l’arruixada Acció de caçar espantant la caça a crits i pedrades per fer-la anar cap a un lloc determinat.
    6. caça amb vesc Modalitat popular de caça menor amb parany (creueres envescades i col·locades entre les branques d’un arbret) per a caçar ocells cantaires.
    7. caça major Caça d’animals grossos, com ara porcs senglars, cérvols, etc.
    8. caça menor Caça d’animals petits, com ara conills, perdius, etc.
    9. caça submarina Pesca submarina.
    10. obertura de la caça Començament del temps en què la caça és permesa.
  2. femení
    1. Animals que hom tracta de caçar.
    2. Animals caçats.
  3. femení per extensió
    1. Persecució.
    2. ciències militars Acció bèl·lica de persecució d’un vaixell per part d’un altre, o d’una aeronau per part d’una altra.
    3. caça de bruixes història Conjunt de mesures inquisitorials i repressives contra persones sospitoses de bruixeria.
    4. caça de bruixes Persecució contra minories polítiques, ètniques, religioses, etc., dissidents.
  4. masculí ciències militars
    1. Avió militar d’una gran velocitat i d’una elevada cadència de foc.
    2. caça bombarder [plural caces bombarders] Avió militar amb capacitat per a portar una càrrega de bombes o de projectils per a l’atac a terra i que, una vegada llançada, pot actuar com a caça.
  5. femení música Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV.