■ caiac

Partició sil·làbica: ca_iac
Etimologia: de l’èsquim kayak, íd.
    masculí
  1. Embarcació lleugera, estreta i punxeguda de proa i de popa, usada pels esquimals.
  2. esports
    1. Varietat de canoa esportiva, totalment coberta, excepte els orificis on se situen els remers.
    2. caiac de surf Caiac monoplaça d’uns 6 m de llargada, molt estret i de buc descobert, que hom utilitza per a practicar el surf de caiac.