Es mostren 2 resultats

■ calé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calé</title>

Etimologia: de la llengua gitana o caló caló ‘negre, fosc’, aplicat a la moneda de coure, en oposició a la moneda de plata, dita parnó ‘blanc’, d’on el cast. parné ‘diner’ 1a font: 1839, DLab.
masculí [plural calés] col·loquialment Diner.

■ calé

masculí plural calés colloquialment Diner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calè
| calena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calè</title>

Homòfon: caler
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Cales (antiga ciutat de la Campània, avui Calvi).
  2. arqueologia Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàl·lics, originàriament fabricada a Cales (Campània) als segles III i II aC.

■ calè
| calena

adjectiu Relatiu o pertanyent a Cales antiga ciutat de la Campània, avui Calvi arqueologia Dit de la ceràmica de vernís negre o decorada amb relleus, sovint imitant vasos metàllics, originàriament fabricada a Cales Campània als segles III i II aC