Es mostren 2 resultats

■ camarlenc1

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">camarlenc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’it. camarlengo, íd., procedent del fràncic kamarling, der. de *kamara, llatinisme germ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. catolicisme Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
  2. història En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.



    3. Vegeu també:
    camarlenc2

■ camarlenc1

masculí catolicisme Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant història En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula Vegeu també camarlenc 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

camarlenc2
| camarlenca

camarlenc2
| camarlenca

adjectiu i masculí i femení De Camarles Baix Ebre Vegeu també camarlenc 1