canonge

Accessory
Homòfon: canonja
Etimologia: b. ll. canonĭcus, -a, -um, der. del ll. canon ‘regla’ 1a font: 1172
Body
    masculí
  1. història eclesiàstica Antigament, clergue que seguia una regla o cànon.
    1. catolicisme Membre d’un capítol catedral o d’una col·legiata.
    2. fer vida de canonge figuradament Fer vida tranquil·la, regalada.
  2. plural botànica Herba dels canonges.
  3. música En l’orgue, tub decoratiu i mut de la façana.