■ caramella

Etimologia: del ll. vg. calamĕlla, format sobre calamĕllus, dimin. de calămus ‘canya’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. música
    1. Instrument rústic de vent, fet amb canya o fusta, que pot tenir embocadura de flabiol o bé de llengüeta (doble o simple i batent).
    2. Canó de certs instruments de vent que hom aplica a la boca.
  2. oficis manuals Canó de vidre, de metall, etc., que serveix per a dirigir la flama d’un llum, bufador.
  3. indústria vidriera Cap del canó per on bufa el vidrier.