■ caravana

Etimologia: del persa karwân o qayrawân ‘rècua de cavalleries, caravana’, potser a través del fr. caravane; com a ‘remolc’ ve de l’angl. caravan, manllevat al fr. caravane 1a font: s. XIII
    femení
  1. En alguns països, especialment de l’Orient, colla de viatgers, de mercaders, de pelegrins, etc., que es reuneixen per travessar el desert o països poblats de lladres o de tribus hostils.
    1. Tota colla de gent que va en companyia en viatges, excursions, etc.
    2. per extensió Corrua de vehicles en una carretera, autopista, etc., amb dificultats de trànsit. Tornant, hem trobat molta caravana.
  3. transports Remolc arrossegat per un automòbil especialment condicionat com a habitatge per a acampada.
    1. història Expedició guerrera contra els infidels duta a terme pels novicis de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, prova necessària per a llur professió.
    2. fer les seves caravanes història Els cavallers novicis hospitalers, servir en les expedicions contra els musulmans.
    3. fer les seves caravanes figuradament Fer els primers passos penibles en una carrera, en una empresa, en un servei, etc.