<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbó</title>
Accessory
Etimologia: del ll. carbo, -ōnis, íd. 1a font: 1252
Body
-
masculí
-
química industrial
- Substància combustible, sòlida, lleugera i negra que és el producte de la descomposició incompleta, la destil·lació o la combustió parcial de la matèria orgànica i que conté essencialment carboni.
- carbó animal Carbó obtingut mitjançant la carbonització de teixits animals (gairebé sempre ossos), anomenat també negre animal.
- carbó de coc En el procés de coquització, residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos o d’altres combustibles, com el petroli.
- carbó de pedra (o mineral) geologia i mineria Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, de color negre.
- carbó de retorta Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització d’una part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
- carbó vegetal Carbó que hom obté per carbonització de la fusta.
- Cadascun dels trossos de carbó. Els carbons encesos de l’encenser.
-
dibuix
- Llapis amb mina de carbó, carbonet, etc., que serveix per a dibuixar i que es presta a una gran varietat de tons i es pot esborrar fàcilment.
- Dibuix al carbó.
- fitopatologia Malaltia criptogàmica de les gramínies deguda a fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago.