■ cargolar

Etimologia: de caragolar
    verb
  1. transitiu Disposar en forma de canó o rotlle (un paper, una tela, etc.) envoltant una tija cilíndrica o com si l’envoltés. Cargolar una làmina. Cargolar un cigarret.
    1. transitiu Retòrcer (un objecte flexible) sobre ell mateix en espiral. Cargolar dos fils junts.
    2. pronominal Se li cargolen els cabells.
    3. pronominal hiperbòlicament Cargolar-se de riure. Cargolar-se de mal de ventre.
  3. transitiu Endinsar (un cargol) en un forat prement-lo alhora que hom li imprimeix un moviment de rotació al voltant de l’eix. Els cargols s’han afluixat amb tantes sacsejades: torna’ls a cargolar.
  4. cargolar renecs figuradament Renegar recalcant bé els mots o l’expressió.