■ caritatiu
| | caritativa

Partició sil·làbica: ca_ri_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. caritativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té la virtut de la caritat. Una persona caritativa.
  2. Que procedeix de la virtut de la caritat. Obra caritativa.