■ casc

Etimologia: del cast. casco, íd. i ‘crani’, d’origen incert, potser cèlt 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
  2. per extensió Peça que cobreix i defensa el cap, comunament metàl·lica, o d’altres materials durs, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, etc.
  3. Aparell assecador de cabells que té la forma d’un casc a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.
  4. Copa del capell.
    1. Nom genèric dels atuells emprats per a contenir i transportar líquids (botes, barrils, ampolles, etc.).
    2. embalatge, envasat barril 1 2. Un casc d’arengades.
    1. botànica Nom amb què són designades les peces florals que recorden un casc.
    2. zoologia Nom d’algunes estructures de certs animals que recorden un casc.
  7. plural electroacústica Auriculars.
  8. heràldica Timbre de l’escut.
  9. zoologia Peülla de cavall, d’ase i d’altres perissodàctils.
  10. casc blau Membre de les forces militars de l’ONU.