■ cascada

Etimologia: de l’it. cascata ‘caiguda, cascada’, part. de cascare ‘caure’, del ll. vg. *casicare, der. del ll. cadĕre ‘caure’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. geomorfologia Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant.
    2. Caiguda d’un corrent de glaç o de lava.
    3. per extensió Font monumental d’on brolla l’aigua en forma de cascada.
  2. pirotècnia Conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d’una cascada.
  3. en cascada locució adverbial
    1. En sèrie.
    2. electrotècnia Successivament i de manera que la sortida de cadascun dels elements, els dispositius, els aparells, etc., d’un conjunt estigui connectada a l’entrada del següent. Muntar uns elements en cascada.