■ cascavell

Etimologia: del ll. vg. cascabellus, variant del dimin. del ll. vg. *cascabŭlum, variant també del ll. caccabŭlus ‘cassoleta, olleta; esquella’ 1a font: 1224
    masculí
    1. Instrument consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
    2. ball de cascavells dansa Ball popular en què els balladors porten cascavells als braços i a les cames o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
    3. ésser un cascavell figuradament Ésser (algú) lleuger, de poc seny.
    4. omplir (a algú) el cap de cascavells figuradament Omplir-lo d’esperances falagueres, d’il·lusions, etc.
    5. posar el cascavell al gat figuradament Encarregar-se d’una missió perillosa.
  2. zoologia Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals) a l’extrem de la cua.