■ caució

Partició sil·làbica: cau_ci_ó
Etimologia: del ll. cautio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
  1. dret Assegurament o garantia del compliment d’una obligació mitjançant jurament, penyora de béns propis o fermances d’un tercer.
  2. dret penal Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.