Es mostren 2 resultats

■ cavaller1

cavaller

Etimologia: de cavall1 o del b. ll. caballarius, íd. 1a font: 1046
    masculí
  1. El qui va muntat a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall.
    1. història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe.
    2. història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial.
    3. història Posseïdor d’un cavall i d’armes.
    4. història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar.
    5. Membre d’un orde militar. Cavaller del Temple. Cavaller de Sant Joan.
    6. Membre d’un orde civil. Cavaller de la Legió d’Honor. Cavaller d’Isabel la Catòlica.
    7. cavaller errant Cavaller medieval que, caracteritzat per l’esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
  3. Home cavallerós, galant. Cal ésser cavaller amb les dames.
  4. Terme de cortesia equivalent a senyor. Bon dia, cavallers.
  5. organització militar Soldat a cavall.
  6. cavaller de fortuna figuradament Aventurer que va pel món cercant riquesa, anomenada.
  7. cavaller d’indústria El qui viu d’expedients il·lícits.
  8. cavaller salvatge Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel vestit i la manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats.


    9. Vegeu també:
    cavaller2

■ cavaller1

masculí El qui va muntat a cavall Tot bon cavaller cau de cavall història A Atenes, segons la constitució de Soló, ciutadà de la segona classe història En la societat romana antiga, individu pertanyent a la classe social de més categoria després de la senatorial història Posseïdor d’un cavall i d’armes història A partir del segle XIII, membre de l’estament militar, anomenat sovint simplement militar Membre d’un orde militar Cavaller del Temple Cavaller de Sant Joan Membre d’un orde civil Cavaller de la Legió d’Honor Cavaller d’…
Informació complementària
Traducció

■ cavaller2

cavaller

Etimologia: v. cavaller1
    masculí
  1. tàctica
    1. Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.
    2. En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a col·locar-hi l’artilleria.
  2. metrologia Petit fil metàl·lic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és col·locat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat.
  3. indústria tèxtil
    1. En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra.
    2. Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del teler i que serveix de guia i de suport als fils de l’ordit.
    3. Petita làmina metàl·lica o peça de fil d’acer en forma de U invertida que és suspesa sobre cadascun dels fils d’ordit de l’ordidor o del teler i que, en trencar-se el fil corresponent, cau i acciona el mecanisme automàtic d’aturada de l’ordidor o del teler.


    4. Vegeu també:
    cavaller1

■ cavaller2

masculí tàctica Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la En els atacs a les places, terraplè elevat que hom construïa per a collocar-hi l’artilleria metrologia Petit fil metàllic, en forma de V o U invertides i que pot tenir diversos pesos, que és collocat al llarg de la part superior del canastró d’una balança de precisió i permet així d’augmentar-ne la sensibilitat indústria tèxtil En l’ordidor, fil que passa d’una banda a l’altra Barra de ferro o de fusta que va de l’un a l’altre dels pilars posteriors de les bancades del…
Traducció