■ ceba

Etimologia: del ll. cēpa, íd. 1a font: 1075
    femení
    1. botànica i horticultura Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies (Allium cepa), de fulles cilíndriques fistuloses i de tija florífera fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicel·lades.
    2. Bulb de la ceba.
    3. ceba marina (o porrera) botànica Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Urginea maritima), de fulles oblongues i de flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm.
    4. quina ceba li fa coure els ulls? figuradament De què es plany?
    1. figuradament Dèria excessiva. Se li ha ficat la ceba del dibuix al cap. Ara té aquesta ceba i no el fareu canviar.
    2. ésser de la ceba despectivament Dit dels adeptes del catalanisme.
  3. Tros de camisa o de roba blanca interior que surt per l’obertura dels pantalons.
  4. arrencar cebes jocs d’entreteniment Joc popular infantil que consisteix a estirar pels braços fins a separar-lo del grup el primer noi o noia d’un forc o trena de jugadors cenyits pels braços l’un rere l’altre.