■ cec | cega

Homòfon: sec
Etimologia: del ll. caecus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu i masculí i femení Privat del sentit de la visió, orb.
    2. adjectiu figuradament Privat de seny, de discerniment, per alguna passió. Cec d’ira. L’amor fa tornar cecs els homes.
    3. a cegues locució adverbial Amb els ulls clucs, sense veure-hi.
    4. a cegues locució adverbial figuradament Anar a cegues en un afer.
  2. adjectiu
    1. Dit d’un conducte, un forat, etc., obstruït o sense sortida.
    2. construcció Dit d’una obertura (porta, finestra, arc, etc.) que ha estat aparedada.
    3. Dit de la xarxa que té les malles petites.
  3. masculí anatomia animal Diverticle en forma de sac tancat per un cap que presenten molts òrgans de diversos animals.
  4. masculí anatomia animal Primera porció de l’intestí gros.